Enyorança.

Vull tornà a agafar la càmera....

Vull tornà a sentir el cordell que la fa col.locar-se al meu coll...

Vull tornà a la sensació de visualitzar per una pantalla, imatges simples,

I tornà a donar-li el valor, la frivolitat i el procés de captura, d'alguna mena, una imatge que al pas del temps canvia...

Canvia, 

Captiva, envellida, per un simple i absolut record, memoritzat d'un dia a qualsevol horari...

Agafar el camí de casa, i anar putjant poc a poc, amb el meu temps, cap a la cridada 'Terra primaria'...

En qualsevol terme, 

La Terra primitiva, la que a penes està maleada per la societat, ni sobre la qual hi han cables d'eixa volguda 'alta tensió' necessitada per res....

M'han esclat tota esperança amb la vida subtil, sens clamor del poble, ni temor buscat pels nobles...

Jo recordo sentir parlar a persones que ja han mort...

Jo recordo paraules d'ells com avisos...

Recordo el dia, en que em vàren dir, 'Feliç 2016' sé que ahí acavà tot...

Aquet problema ve ja remmunerat des de farà un segle perfectament,

Des de la generació del canvi a la tecnologia, però, ja no dic que fera un segle, ara m'abellix dir, que fa més d'un segle començàren construccións, projectes, mil i una coses, per a que ara....hui dia, s'haja convertit en una expectativa més de la vida....

Construïr amb pedra o rejols, per damunt del que ens ha donat la Terra, ha sigut un dels majors errors cotmesos aquí...

Al final dels anys sé i sóc conscient de que si vulguessi fotografiar alguna cosa...no podria recòrrer a res, ¿sabeu?

Tinc por, 

Jo temo i vetlo per la Terra...

No per una Nació, ni molt menys, sino...per terra ferma, sól, terra aprofitada per tots...

No Terra convertida en formigó per que les carreteres per als cotxes arrivin tant lluny que pel camí el CO2 expulsat pels motors arrive millor i és desvie millor a tots els puestos,

que la contaminació podrà continuar el seu curs, veritat, amics?

Fins que el món explote, jo vaig a tirar més merda a Terra...

I amics meus, jo, vertaderament, tinc por a la resposta de la Natura...

La Natura és com un xicot d'uns 2 o 3 anys d'edat...

Quan el fas mal, plora...i lo pitjor? Que a mida que va cresquent el xicot, va cresquent el mal, però a la vegada la força del nen i el recor cap a tu, per la qual cosa, quan al nen el molesti algo, va a explotar...

Actúen ambdós com a resposta del mitja en que són envoltats...

Respecteu, perquè sereu respectats...

I si per alguna casualitat llegira açó una persona que no és respectada...que pense primer què ha fet mal a la vida, se'n adonarà...

O tal volta sigui tan tard que el Karma el tinga que tornar totes les paraules blasfemes que has introduït a altra persona sense que ho sàpiga...

O tal vegada, el nen de major vaja a per tu...

O tal vegada, la Terra, la Natura, la Mare Central de tot el teu disfrute, la hajam fet tant de mal que responga cap a nosaltres pitjor...

És Gener, i els fruits de primavera, ja han florit,

No sé com prendre-ho, però mentre tant, agafaré la càmera i fotografiaré el pas del temps, i possiblememt destrosses creades per l'èsser humà, per nosaltres, la creació, som la maquinària més inútil del món.