La dejó aturdida, ruda y amarga aquél licor fuerte denominado el 83.
Entonces ella se dirigió a él y le dijo:
-Sería sutil que me acompañara descalzo por la vía. No hay motivo aparente de avergüenzo, señorito Murphi.
domingo, 21 de septiembre de 2014
Señorito Murphi.
Poema d'amor delirant.
Ja s'ha apagat la llum de la lluna, i ara recorde els teus petons a les meves galtes com si foren estels caiguts.
Els teus dits al meu coll com si estigueres tocant la guitarra, específicament eixa cançó que tant m'agrada.
Son els teus ulls marrons mirant a l'alba des del meu balcó, cos nuet, mirada penetrant, destroçada, perduda.
Però, i la teva veu rebel? i el teu rostre lluitador? Amb una 'ç' et canviaré el dolor per la dolçor.
Ho saps, saps que no crec amb l'amor, tan sols vull que sigues lliure al meu costat, vull un petó de matinada, revolucionari, per a substituir la cafeïna i la cocaïna matinera.
Els teus dits al meu coll com si estigueres tocant la guitarra, específicament eixa cançó que tant m'agrada.
Son els teus ulls marrons mirant a l'alba des del meu balcó, cos nuet, mirada penetrant, destroçada, perduda.
Però, i la teva veu rebel? i el teu rostre lluitador? Amb una 'ç' et canviaré el dolor per la dolçor.
Ho saps, saps que no crec amb l'amor, tan sols vull que sigues lliure al meu costat, vull un petó de matinada, revolucionari, per a substituir la cafeïna i la cocaïna matinera.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)