Descripció treball valencià.

1984, crec que 12 de febrer va nàixer, mai vaig voler-li preguntar per la seva vida, degut al respecte que li tenia, però recordé petites coses que ell em contava.
Els seus pares van morir tots dos a l'any 1989, quan ell tan sols tenia 6 anys, va passar a ser custodiat per els seus oncles, de apariència refinada segons les fotografies que em va ensenyar.
Ell era molt pacient, ho sé ben bé, degut a que quan jo li tocava peçes al piano, ell les escoltava amb molt de gust, amb molta paciencia, amb il.lusió.
Una volta el vaig mirar als ulls després de tocar 'Fantasía Impromptu' els tenia brillants, tan brillants com si acavasi de plorar, com si sel's hagués eixugat amb aigua, com si el Sol li pegara directament.
Tenia sempre les pupil.les dilatades, no tenia indicis de tindrer problemes amb les drogues, pot ser ho haguera superat i les pupil.les li quedaren així degut a la costum, o com bé diuen d'excitació, pot ser s'excitava al sentir música, al sentir el soroll que produïa el piano, qualsevol piano li plenava, pot ser fosi eixa la seva droga, 'el piano' nova droga de venda al mercat.
Tenia una barba amb el seu encant, amb el seu atractiu.
Mai em vaig fixar en els seus llavis però sí amb les seves dents, eren tan perfectes, com si foren artificials, però no, no ho eren.
Psiquicament era un desequilibrat, per no cridar-lo boig, no sabia mai el que feia, no tenia res clar fins a l'últim moment, feia el primer que se li passava pel cap, però, sabeu? Era molt especial, analitzava cada pam de tu i de qualsevol, ell sabia com pensaves, et coneixia i a penes havia parlat amb tu, sabia com eres, com reaccionaves davant de la gent, que era el més important per a tu.
Ser tant analitzador el va acarrear problemes com l'ordre, mantenia un ordre a la seva vida amb el que t'asombraves i el qual compaginava amb el desordre del seu cap.